Company Town

Company Town

AGOST 1900

AGOST 1900

Ramon de la Sota i Eduardo Aznar de la Sota acorden amb Cosme Etxevarrieta, propietari de les mines d’Ojos Negros – Setiles (Sierra Menera), l’arrendament d’aquestes pel terme de 60 anys, prorrogables.

SETEMBRE 1900

SETEMBRE 1900

Es construeix legalment la Companyia Minera de Sierra Menera (CMSM). Els seus gerents són Ramon de la Sota i Eduardo Aznar.
GENER 1902

GENER 1902

Les Corts Espanyoles aproven la concessió del ferrocarril Ojos Negros-Sagunt, sense cap mena de subvenció estatal.
AGOST 1902

AGOST 1902

Una Reial Ordre autoritza la construcció d’un embarcador de mineral a la platja de Sagunt il’ocupació de terrenys de la platja amb una longitud de 400 metres a cada costat d´aquest.

GENER 1907

GENER 1907

Salpa de Sagunt el vapor Gorbea-Mendi amb 4.200 tones de mineral de ferro amb destinació a Maryport (Anglaterra); aquest mineral havia estat traslladat pel ferrocarril de la Companyia Central d’Aragó.

JULIOL 1907

JULIOL 1907

Aplega a Sagunt el primer tren miner del ferrocarril de la ‘Companía Minera Sierra Menera’ (CMSM) amb 15 vagonetes que porten 3.000 tones de mineral.

MARÇ 1909

MARÇ 1909

S´inaugura l’embarcador a la platja de Sagunt, amb 515 metres de dic-escullera i 130 de moll.

ABRIL 1917

ABRIL 1917

Arriba a Bilbao el projecte del nou establiment siderúrgic que s´instal.larà al Port de Sagunt, realitzat per l´enginyer nordamericà Frank C. Roberts.

AGOST 1917

AGOST 1917

Es constitueix la Societat “Compañía Siderúrgica del Mediterráneo” (C.S.M.), amb domicili social a Bilbao i són anomenats gerents Ramón de la Sota i Luís María Aznar. L’objecte social de la CSM és ‘construir y explotar en Sagunto un establecimiento siderúrgico para la fabricación y elaboración de hierros y aceros, y las demás operaciones que sean necesarias para el desarrollo de dicho objeto’.

GENER 1923

GENER 1923

El Forn Alt núm. 1, dona la primera colada.

FEBRER 1930

FEBRER 1930

Primera gran vaga, que afecta pràcticament tota la plantilla (més de 4.000 treballadors); La directiva de l’empresa clausura els locals del Sindicat Metal ·lúrgic i Siderúrgic.

ABRIL 1932

ABRIL 1932

La crisi europea de la siderúrgia a l’any 1932 paralitza l’explotació provoca el tancament d´instal.lacions, amb les seues seqüeles d´acomiadaments i vagues.

  • Són parades la Bateria de Coc i el Forn Alt nº 1
  • S´atura el treball a les mines d´Ojos Negros-Setiles.
JULIOL 1932

JULIOL 1932

L´empresa decideix el tancament total de la fàbrica per a juliol, acomiadant 1.100 obrers; continuen encara 600 treballadors del taller de caldereria.

ABRIL 1937

ABRIL 1937

La Siderúrgica, que està reduïda als Forns d´Acer (utilitzant càrregues fredes i no ferro líquid) i als trens de laminació, funciona com a Fàbrica núm 15 de la Subsecretaria d´Armament.

 

ABRIL 1938

ABRIL 1938

Després d´aplegar a la Mediterrània les tropes franquistes, s´intessifiquen els bombardejos aeris sobre les localitas industrials. Les instal·lacions més bombardejades són les del Port de Sagunt (11 atacs aeris van produir danys).

+INFO

JUNY 1939

JUNY 1939

Després de l´entrada de les tropes de Franco a Bilbao el govern de Burgos s´incauta de tots els béns de Ramón de la Sota i a més li posen una multa de 100 milions de pessetes a causa de la seua afiliació i ajut econòmic al Partit Nacionalista Basc (PNV).

JULIOL 1940. Reviscola l’activitat de l’aceria.

JULIOL 1940. Reviscola l’activitat de l’aceria.

Acord d´absorció per part de AHV de les 130.000 accions de CSM a canvi d’una nova emissió de 27.444 accions de AHV amb  destí als accionistes de CSM. El 31 de desembre, la CSM ja és propietat d’ AHV.

FEBRER 1941

FEBRER 1941

Es restableix el suministrament de mineral al Port de Sagunt després de reconstruir-se el ferrocarril.

S’encén el Forn Alt núm. 2 el 27 de febrer.

MARÇ 1954

MARÇ 1954

Es realitzen les primeres inversions productives de AHV a la factoria del Port de Sagunt: tres noves bateries de coc; s´amplia el parc de carbons; comença la construcció de tres Forns Siemens, dos Forns de Fosa i els nous Tallers Generals. A més a més, s’inagura el  Forn Alt núm.3 .

DESEMBRE 1957

DESEMBRE 1957

S´assoleix la cota màxima d´ocupació de la fàbrica en tota la seua història: 6.272 treballadors.

DESEMBRE 1958

DESEMBRE 1958

S´assoleix una producció de 250.000 tones que tardarà 10 anys a superar-se.

S´inicia l´aplicació del Pla de Bedaux, de tècniquesde racionalització del treball; el nombre de treballadors comença a baixar, però la productivitat augmenta, ja que les xifres de producció es mantenen.

El Pla de Bedaux i els seus efectes sobre els obrers contribueixen al descontent dels treballadors, dins el marc del Pla d´Estabilització a Espanya: es constitueix un moviment de vagues que serà intermitent des d´eixe moment.

GENER 1961

GENER 1961

S´aconsegueix el jornal de 3.000 pessetes per a tots els treballadors com a conseqüència d´un moviment que aplega a paralitzar tota la fàbrica. A partir d´aquest any les vagues seran freqüents.

GENER 1965

GENER 1965

La plantilla s´ha reduït en 1.000 obrers en relació els màxims de 1955-57. US. Steel adquireix un 25% del capital de AHV. Aquesta participació junt amb l´ajut estatal es tradueixen en una sèrie d´inversions que pretenen duplicar la producció, és l’anomenat ‘Plan Sagunto’.•Per la forta demanda siderúrgica mundial, el govern espanyol manifesta la seua intenció d´impulsar el sector si-derúrgic amb la construcció de la IV Planta Siderúrgica Integral.

JUNY 1971

JUNY 1971

S´acorda per Decret-Llei la instal.lació a Sagunt de “La IV Planta Siderúrgica Integral”, projecte que el govern espanyol havia posat en marxa a causa d’unes importants previsions de demanda interior siderúrgica, que després es mostraren errònies. S´adjudica a AHM-SA, constituïda amb accions majoritàries de AHV, la construcció i explotació de la IV Planta.

JULIOL 1974

JULIOL 1974

AHM absorbeix la fàbrica de Sagunt d´AHV. S´assoleix el màxim històric en la producció d´acer (675.000 Tm), amb 1.000 treballadors menys que en 1965.

JULIOL 1976

JULIOL 1976

Comença a funcionar el tren de bandes en fred d´AHM, única fase de la IV Planta que aplega a finalitzarse a causa de la crisi siderúrgica mundial.

DESEMBRE 1978

DESEMBRE 1978

AHM es nacionalitzada i s’integra a l’INI.

JULIOL 1979

JULIOL 1979

Greus discrepàncies salarials: vagues i manifestacions

MAIG 1981

MAIG 1981

Amb el primer govern de la democràcia s’escomet un intent de reestructuració del sector mitjançant els Acords de Maig de 1981 que pretenien augmentar la productivitat reduint les càrregues financeres, reduint els costos laborals, millorant la qualitat dels productes, diversificant la producció i intercanviant productes entre les diferents empreses nacionals (‘Altos Hornos del Mediterráneo’, ‘Altos Hornos de Vizcaya’ i ‘Ensidesa’). Els acords es defineixen una sèrie d’inversions bàsiques (dues noves acereries per substituir algunes obsoletes, instal·lació de colades contínues fins a aconseguir que el 70% de l’acer fabricat ho sigui per aquest sistema, un nou tren de bandes en calent que permeti alimentar el tren a fred de Sagunt) que haurien iniciar-se en el bienni 1981-1982, i una sèrie d’inversions complementàries que haurien d’estar concloses en 1983.

MAIG 1981

MAIG 1981

Tot i que les reduccions de plantilla i les limitacions salarials es van dur a peu de la lletra, no va succeir el mateix amb els costos financers que van descendir molt tímidament, amb la qual cosa van augmentar les pèrdues. Les inversions complementàries es van produir a un ritme molt lent i les inversions bàsiques (sobretot el Tren de Bandes en calent) es van col·locar en el centre d’una important polèmica que va paralitzar la Comissió de Seguiment dels Acords. Aquesta situació, unida a la incapacitat del Govern per estimular l’increment del consum d’acer, fan que aquest intent de reconversió entri via morta.

NOVEMBRE 1981

NOVEMBRE 1981

A la recerca d’una eixida a una crisi que no deixava de agreujar-se, la Comissió sol·licita al novembre de 1981 un informe tècnic a la Kawasaki Steel Corporation (informe que al seu torn, va ser font de noves i nombroses polèmiques) traslladant-se d’aquesta manera la problemàtica al primer Govern del PSOE. El nou Ministeri d’Indústria i Energia, basant-se en algunes de les propostes de l’informe Kawasaki, va presentar un nou pla de reconversió després d’establir noves previsions de demanda i un límit de capacitat productiva de 7 milions de tones a tota la siderúrgia integral espanyola, que podia ser aconseguida en les instal·lacions d’Astúries i Biscaia, deixant a la planta de Sagunt sense noves inversions i sense cap tipus de referent als informes. Els sindicats es van oposar al nou Pla.

JULIOL 1983

JULIOL 1983

Al juliol de 1983 sense l’obtenció de nous acords, el Ministeri va donar per tancades les negociacions, aprovant-se el Decret 1853/1983 de 6 de juliol en què s’opta per modernitzar els TBC d’Avilés i Ansio, no contemplant inversions per a la capçalera de Sagunt, que és tancada finalment a l’octubre de 1984.

Textos extrets del quadern didàctic “El Centenari del Port a l’Escola” (2002), del grup del CEFIRE de Sagunt CONTRAST (Antonio Ortiz López, José María Prats Escriche, Joan Costa Sanz, Juan José González Pla i Ciriaco Galà López)

X