Forn Alt Núm. 2

forn alt núm. 2

El Naixement

La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera bugada de ferro el 26 de juny de 1926, que formada per mineral de ferro, carbó de coc i calcària, suposava el pas previ a l’obtenció de l’acer. El seu funcionament va ser intermitent segons les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm. 2 en 1930, romanent en esta situació fins a 1941, quan va entrar novament en funcionament. En 1961 va ser derrocat i reconstruït des dels fonaments, mantenint la seua activitat fins a 1984. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i derrocament de la siderúrgia.

La rehabilitació del Forn Alt núm. 2 va començar l’any 1998 amb l’objecte de comprendre la seua construcció i funcionament. L’any 2012, la rehabilitació firmada pels arquitectes Carmel Gradolí, Arturo Sanz i Luis Francisco Herrero, va rebre el premi Europa Nostra.

El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura s’han conservat els fonaments, el cresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de l’engolidor, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantaló d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat de càrrega i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació.

Metres d´Altura

construit

Reconstrucció 1963

rehabilitació

premi Europa Nostra

Funcionament del Forn Alt

El Forn Alt núm. 2 és un tipus de forn metal·lúrgic el funcionament del qual es basa en la fusió per a produir metalls industrials, generalment ferro. En un forn alt, el combustible (carbó de cok) , el mineral de ferro i les fundents (calcàries) s’introduïxen de manera contínua per l’engolidor, al mateix temps que una forta corrent d’aire, subministrada per les soplantes i calfada en les estufes, s’injecta en el cresol del forn a través d’una sèrie de canonades denominades toveres; d’esta manera, les reaccions químiques tenen lloc per tot el forn a mesura que el material es mou en sentit descendent. Els productes finals són metalls fosos i fases d’escòria que es buiden pels forats de bugada i gasos de fuga que després de ser depurats, seran consumits novament per a calfar el forn.

Coneix el Forn Alt núm. 2

Rehabilitació Forn Alt núm. 2

La singularitat del forn alt com a resta industrial procedix tant de la seua especificitat com a element que fa possible la indústria siderúrgica (en el que l’enginy humà mostra la seua capacitat per a dominar la naturalesa) com d’aquells valors propis que fan desitjable la seua conservació: el seu caràcter commemoratiu d’un etapa industrial ja històrica, el seu potencial didàctic i, per descomptat, la seua poderosa imatge. Esta singularitat determina les possibilitats de la intervenció: el forn alt no és un contenidor a què es puga implantar un nou ús més o menys adequat a les seues característiques espacials i al seu destí original, sinó una màquina enorme, un artefacte que s’ha construït i modificat amb uns mitjans, una finalitat i, sobretot, una actitud molt diferent de la que hui ens anima a conservar-ho.

El Forn Alt núm. 2 és l’element conservat més interessant d’una indústria que va determinar la creació de tot un nucli de població, una ciutat en què la trama urbana i social depenen completament de la factoria d’Alts Forns del Mediterrani. El seu tancament en 1984, després de més de seixanta anys de funcionament, i la demolició de la pràctica totalitat dels seus elements, suposen una ruptura traumàtica amb el passat determinant una crisi humana i urbanística en què desapareix el referent més important de la població i en la que les restes conservats, amb un aspecte decrèpit si no ruïnós, a penes poden transmetre la seua càrrega significativa. En esta situació, l’actuació en el Forn Alt nº2 té la responsabilitat de restituir com a element cultural un passat del que és quasi l’únic nexe d’unió.

Per a això, es va executar una actuació que contemplava els següents aspectes:

* La consolidació estructural del forn, una torre metàl·lica de 64 m d’altura que, durant més de tretze anys, ha estat abandonada i sense manteniment en un entorn marí agressiu.

* La recuperació de la seua imatge, escometent una actuació optimista que ha tornat al forn l’aspecte que tenia després d’una de les seues periòdiques reconstruccions, quan quedava llest per a escometre una nova campanya de funcionament

* La seua habilitació funcional, de caràcter essencialment didàctic, fent visitable des del seu entorn immediat fins al seu interior i creant un recorregut que permet accedir fins als seus nivells més alts. Per a potenciar este caràcter didàctic, s’ha edificat un pavelló de recepció, dotat de mitjans audiovisuals, on, previ a la visita i per mitjà de la restitució virtual dels elements desapareguts, es peude interpretar la posició d’un Forn Alt en el procés siderúrgic i comprendre el seu propi funcionament com a màquina productora de lingot de ferro.

Instalacions Complementàries

  • Sistema de refrigeració: caixes de coure encastades directament en la rajola refractària de la bóta que refrigeraven la part exterior del forn per mitjà d’aigua de mar.

  • Rajola refractària: varietat de rajola de baixa conductivitat tèrmica, que permet que s’empre com a aïllant. 

  • Pla inclinat: estructura de dos vies per les quals es desplaçaven alternativament els skips que pujaven la càrrega de mineral, coc i fundents.

  • Sitges: instal·lació on es depositaven els materials de càrrega.

  • Perforadora: màquina per a trepar la boca que realitza un forat de 60 mm. de diàmetre.

  • Canó tapapiqueras: màquina empleada per a tapar la boca una vegada finalitzava la bugada de lingot de ferro. Injectava boles d’argila amb galipó (quitrà, coc mòlt i arena).

  • Soplantes: màquines que subministren l’aire necessari per a la reducció dels minerals en el forn alt.

  • Estufes Cowper: elements de forma cilíndrica d’uns 30 metres d’altura i 6 metres de diàmetre construïdes amb cilindres de xapa d’acer i revestides en el seu interior amb rajola refractària. La seua funció és calfar l’aire que s’injecta en el forn alt.

  • Tub anul·lar: tub que rodeja el forn alt per damunt de la plataforma de treball i conduïx l’aire calent (1000 ºC) des de les estufes.

  • Toveres: canonades que injecten en el cresol l’aire calent procedent del tub anul·lar.

Instalacions Complementaries

  • Sistema de refrigeració: caixes de coure encastades directament en la rajola refractària de la bóta que refrigeraven la part exterior del forn per mitjà d’aigua de mar.

  • Rajola refractària: varietat de rajola de baixa conductivitat tèrmica, que permet que s’empre com a aïllant. 

  • Pla inclinat: estructura de dos vies per les quals es desplaçaven alternativament els skips que pujaven la càrrega de mineral, coc i fundents.

  • Sitges: instal·lació on es depositaven els materials de càrrega.

  • Perforadora: màquina per a trepar la boca que realitza un forat de 60 mm. de diàmetre.

  • Canó tapapiqueras: màquina empleada per a tapar la boca una vegada finalitzava la bugada de lingot de ferro. Injectava boles d’argila amb galipó (quitrà, coc mòlt i arena).

  • Soplantes: màquines que subministren l’aire necessari per a la reducció dels minerals en el forn alt.

  • Estufes Cowper: elements de forma cilíndrica d’uns 30 metres d’altura i 6 metres de diàmetre construïdes amb cilindres de xapa d’acer i revestides en el seu interior amb rajola refractària. La seua funció és calfar l’aire que s’injecta en el forn alt.

  • Tub anul·lar: tub que rodeja el forn alt per damunt de la plataforma de treball i conduïx l’aire calent (1000 ºC) des de les estufes.

  • Toveres: canonades que injecten en el cresol l’aire calent procedent del tub anul·lar.

Reserva el teu espai al

Forn Alt núm. 2

CESSIÓ O LLOGUER D’ESPAIS PER A ESDEVENIMENTS, EXPOSICIONS O ACTIVITATS FORMATIVES.

Fototeca

X