Forn Alt Núm. 2

forn alt núm. 2

El Naixement

La seua construcció va començar en 1922, obtenint la seua primera bugada de ferro el 26 de juny de 1926, que formada per mineral de ferro, carbó de coc i calcària, suposava el pas previ a l’obtenció de l’acer. El seu funcionament va ser intermitent segons les conjuntures històriques i empresarials. La crisi econòmica de 1929 va comportar la parada del Forn Alt núm. 2 en 1930, romanent en esta situació fins a 1941, quan va entrar novament en funcionament. En 1961 va ser derrocat i reconstruït des dels fonaments, mantenint la seua activitat fins a 1984. La seua vida productiva va finalitzar el 24 de març de 1984 amb l’última bugada i el seu apagat, sent l’únic dels tres forns alts que va sobreviure al desmantellament i derrocament de la siderúrgia.

La rehabilitació del Forn Alt núm. 2 va començar l’any 1998 amb l’objecte de comprendre la seua construcció i funcionament. L’any 2012, la rehabilitació firmada pels arquitectes Carmel Gradolí, Arturo Sanz i Luis Francisco Herrero, va rebre el premi Europa Nostra.

El 27 de febrer de 2024 va ser declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) amb la categoria de monument pel ple del Consell de la Generalitat Valenciana.

El Forn Alt núm. 2 té 64’20 metres d’altura i de la seua originària estructura s’han conservat els fonaments, el cresol, les caixes de refrigeració, les passarel·les d’accés a la boca de l’engolidor, el tub anul·lar d’aire , les toveres i els tubs pantaló d’evacuació de fums i gasos. El pla inclinat de càrrega i els ponts grua van ser reconstruïts en la rehabilitació.

Metres d´Altura

construit

Reconstrucció 1963

rehabilitació

premi Europa Nostra

Declarat BIC (Bé d'interés cultural)

Funcionament del Forn Alt

El Forn Alt núm. 2 és un tipus de forn metal·lúrgic el funcionament del qual es basa en la fusió per a produir metalls industrials, generalment ferro. En un forn alt, el combustible (carbó de cok) , el mineral de ferro i les fundents (calcàries) s’introduïxen de manera contínua per l’engolidor, al mateix temps que una forta corrent d’aire, subministrada per les soplantes i calfada en les estufes, s’injecta en el cresol del forn a través d’una sèrie de canonades denominades toveres; d’esta manera, les reaccions químiques tenen lloc per tot el forn a mesura que el material es mou en sentit descendent. Els productes finals són metalls fosos i fases d’escòria que es buiden pels forats de bugada i gasos de fuga que després de ser depurats, seran consumits novament per a calfar el forn.

Visita el Forn Alt núm. 2 i la Nau Magatzem d’Efectes i Recanvis

 

Rehabilitació Forn Alt núm. 2

La singularitat del forn alt com a resta industrial procedix tant de la seua especificitat com a element que fa possible la indústria siderúrgica (en el que l’enginy humà mostra la seua capacitat per a dominar la naturalesa) com d’aquells valors propis que fan desitjable la seua conservació: el seu caràcter commemoratiu d’un etapa industrial ja històrica, el seu potencial didàctic i, per descomptat, la seua poderosa imatge. Esta singularitat determina les possibilitats de la intervenció: el forn alt no és un contenidor a què es puga implantar un nou ús més o menys adequat a les seues característiques espacials i al seu destí original, sinó una màquina enorme, un artefacte que s’ha construït i modificat amb uns mitjans, una finalitat i, sobretot, una actitud molt diferent de la que hui ens anima a conservar-ho.

El Forn Alt núm. 2 és l’element conservat més interessant d’una indústria que va determinar la creació de tot un nucli de població, una ciutat en què la trama urbana i social depenen completament de la factoria d’Alts Forns del Mediterrani. El seu tancament en 1984, després de més de seixanta anys de funcionament, i la demolició de la pràctica totalitat dels seus elements, suposen una ruptura traumàtica amb el passat determinant una crisi humana i urbanística en què desapareix el referent més important de la població i en la que les restes conservats, amb un aspecte decrèpit si no ruïnós, a penes poden transmetre la seua càrrega significativa. En esta situació, l’actuació en el Forn Alt nº2 té la responsabilitat de restituir com a element cultural un passat del que és quasi l’únic nexe d’unió.

Per a això, es va executar una actuació que contemplava els següents aspectes:

* La consolidació estructural del forn, una torre metàl·lica de 64 m d’altura que, durant més de tretze anys, ha estat abandonada i sense manteniment en un entorn marí agressiu.

* La recuperació de la seua imatge, escometent una actuació optimista que ha tornat al forn l’aspecte que tenia després d’una de les seues periòdiques reconstruccions, quan quedava llest per a escometre una nova campanya de funcionament

* La seua habilitació funcional, de caràcter essencialment didàctic, fent visitable des del seu entorn immediat fins al seu interior i creant un recorregut que permet accedir fins als seus nivells més alts. Per a potenciar este caràcter didàctic, s’ha edificat un pavelló de recepció, dotat de mitjans audiovisuals, on, previ a la visita i per mitjà de la restitució virtual dels elements desapareguts, es peude interpretar la posició d’un Forn Alt en el procés siderúrgic i comprendre el seu propi funcionament com a màquina productora de lingot de ferro.

Instalacions Complementàries

  • Sistema de refrigeració: caixes de coure encastades directament en la rajola refractària de la bóta que refrigeraven la part exterior del forn per mitjà d’aigua de mar.

  • Rajola refractària: varietat de rajola de baixa conductivitat tèrmica, que permet que s’empre com a aïllant. 

  • Pla inclinat: estructura de dos vies per les quals es desplaçaven alternativament els skips que pujaven la càrrega de mineral, coc i fundents.

  • Sitges: instal·lació on es depositaven els materials de càrrega.

  • Perforadora: màquina per a trepar la boca que realitza un forat de 60 mm. de diàmetre.

  • Canó tapapiqueras: màquina empleada per a tapar la boca una vegada finalitzava la bugada de lingot de ferro. Injectava boles d’argila amb galipó (quitrà, coc mòlt i arena).

  • Soplantes: màquines que subministren l’aire necessari per a la reducció dels minerals en el forn alt.

  • Estufes Cowper: elements de forma cilíndrica d’uns 30 metres d’altura i 6 metres de diàmetre construïdes amb cilindres de xapa d’acer i revestides en el seu interior amb rajola refractària. La seua funció és calfar l’aire que s’injecta en el forn alt.

  • Tub anul·lar: tub que rodeja el forn alt per damunt de la plataforma de treball i conduïx l’aire calent (1000 ºC) des de les estufes.

  • Toveres: canonades que injecten en el cresol l’aire calent procedent del tub anul·lar.

Instalacions Complementaries

  • Sistema de refrigeració: caixes de coure encastades directament en la rajola refractària de la bóta que refrigeraven la part exterior del forn per mitjà d’aigua de mar.

  • Rajola refractària: varietat de rajola de baixa conductivitat tèrmica, que permet que s’empre com a aïllant. 

  • Pla inclinat: estructura de dos vies per les quals es desplaçaven alternativament els skips que pujaven la càrrega de mineral, coc i fundents.

  • Sitges: instal·lació on es depositaven els materials de càrrega.

  • Perforadora: màquina per a trepar la boca que realitza un forat de 60 mm. de diàmetre.

  • Canó tapapiqueras: màquina empleada per a tapar la boca una vegada finalitzava la bugada de lingot de ferro. Injectava boles d’argila amb galipó (quitrà, coc mòlt i arena).

  • Soplantes: màquines que subministren l’aire necessari per a la reducció dels minerals en el forn alt.

  • Estufes Cowper: elements de forma cilíndrica d’uns 30 metres d’altura i 6 metres de diàmetre construïdes amb cilindres de xapa d’acer i revestides en el seu interior amb rajola refractària. La seua funció és calfar l’aire que s’injecta en el forn alt.

  • Tub anul·lar: tub que rodeja el forn alt per damunt de la plataforma de treball i conduïx l’aire calent (1000 ºC) des de les estufes.

  • Toveres: canonades que injecten en el cresol l’aire calent procedent del tub anul·lar.

Reserva el teu espai al

Forn Alt núm. 2

Fototeca Arxiu Municipal de Sagunt. Fons Industrial